VIATGE A CUBA

"mamacíta, soy cubano"
"ilusión"
"qué bombón"
"felicidades mi amor, ya eres una mujer"
El 19 de novembre vaig agafar un avió per viatjar cap a Cuba, amb la intenció de quedar-mi fins just el darrer día del any 2007, i abans de anar-hi sempre deia, la meva vida serà un abans i un després d'aquesta aventura. Així ha estat, tot és diferent, ha estat una delícia, recorre Cuba amb motxila i a peu, "en botella" "palestina" Fa dos mesos que he tornat, però el meu pensament, el meu cor, s'ha quedat a aquesta illa única al món, única pels seus habitants, els cubans. Hi tornat a reviure la meva adolescència, com quan tenia quinze anys, no tan sols per trobar un nou amor, que això ajuda, també per cada una de les il·lusions que tenen els cubans.
"Ves papito ya esta arreglado"
La societat cubana és tant franca, tant oberta, tenen dintre seu aquest preciós orgull d'estimar la seva terra, una societat que s'ajuda, que es preocupa pels seus veins.
Son capaços després d'estar cinq hores esperant a un "punto de recogida" de qualsevol carretera per tornar a casa seva i fer el viatge del temps que manca a un furgó, cantant salsa, tocant percusió amb qualsevol cosa que aquell moment sigui a l'abast, i a damunt respetant al del costat.
Quan agafo el metro al matí, o a la tarda, no escolto ningú que canti, ni tant sols que estigui content.
Aquesta fotogràfia, més amunt d'aquestes nenes vestides de blanc, és la festa "de quince" cap nena de Cuba li manca aquesta festa, de que neix, la seva família recull "pesos" per celebrar-la.
Aquets cubans, es refresquen amb guarapo, et posen un got de vidre plé fins dalt per quatre pesos cubans i a seguir la vida. Ells en diuen "guarachar"

Ja tinc un altre passatge per Cuba torno a Playa Panchita, a ballar a veure cervessa i ron, a banyar-me a les aigues termals amb zofre, a................. sobretot ser feliç, amb la senzillesa de no tindre res i poder gaudir del amor.

RECITAL POÉTICO

recuerdo inolvidable la actuación en el ElectricBar, encuentro de amigos en el escenario. Desde aquí os quiero dar las gracias a todos los que actuásteis y a todos los que vinisteis. repetiremos
Gracias Marlene, por tu espacio

RECITAL DE POESIA: Lídia Aguiló Rumbeu + 14 ARTISTES CONVIDATS

5 julio '07 22 h. entrada libre Cantautor: Eduard Rapsoda: Mª Teresa Poeta: Eva Pérez Bassó Cantautora: Laia Cruells Cantautor: Brecht D'Hoore Cobra i Coral Bossa Nova : Dolça i Paco Poeta: Marxela Etxuxiry Cantautores: Lucas, Máximo, Jeremias Titellaire y poeta: Aitana Bernabé Bailarin y poeta: Antonio Gavilán Cuentacuentos: Mauricio Riubó

espectacles al cafè teatre llantiol

Durant els mesos abril, maig i juny estic al LLANTIOL

Monóleg "Sóc travesti"

Perseguint la pròpia identitat, una nena dels anys 50, una noia dels 60, una dona dels 70. Aquesta història esta ubicada cinquanta anys enrere, és la lluita de una nena, de totes les nenes, de una noia, de totes les noies, d’una dona, de totes les dones Més de mig segle de lluita que no s’ha acabat, gràcies a aquesta constant recerca de la identitat, avui i ara, per fi un home i una dona comencen per a alguns estar a l’una, poden discutir qualsevol tema, divertir-se junts, compartir, sense cap necessitat de pensar en critiques, fórmules preestablertes. Avui, ja estem caminant els homes i les dones per un camí que porta a la llibertat de gèneres. Tots som persones, que importa si ets home o dona, tant val

fotografías

Llibre de poemes

Aquest llibre que sortirà publicat el 20 de juny '07 per l'Editorial La Plana i presentat al Àmbit Cultural del Corte Ingles ubicat a l'Avinguda de la Porta de l'Angel, és un recull de poemes en dos llengües, el català la meva llengüa materna i el castellà l'altra que també parlo, també sento i també penso.
Per mi les llengües són molt importants, tenen tota la importància del món, en el precís moment que pots comunicar-te amb un esser humà, no li trobo cap altra valor.

Este libro que saldrá publicado el 20 de junio '07 por la Editorial La Plana y presentado en el Ámbito Cultural del Corte Ingles situado en la Avenida de la Puerta del Angel de Barcelona, es un compendio de poemas en dos lenguas, el catalán, mi lengua materna y el castellano, la otra lengua que también hablo, tambien siento y tambien pienso.

Para mi las lenguas son muy importantes, tienen toda la importancia del mundo, en el preciso momento que puedes comunicarte con un ser humano, no le encuentro ningún otro valor.