Sóc de Gràcia, un barri de Barcelona. Fa més de mig ségle que vaig néixer, els meus pares eren artesans, encara que professionalment no he viscut de l'art, les meves inquietuds sempre han estat voltant i cercant pel seu costat.
esta soy yo
- Lídia Aguiló Rumbeu
- Barcelona, Gràcia
- Que puedo decir de mi misma, soy mujer, capricornio, trabajadora, testaruda, con un genio endemoniado, fiel, sensible, romántica y creo que el amor mueve el mundo.
per contactar amb mi
e-mail: lidiaaguilorumbeu@gmail.com
mòbil: 615601387
adreça:
"el local" ros de olano, 12
fixe: 932174600
qualsevol carrer mira totes les bicis, seguríssim que em veus
mòbil: 615601387
adreça:
"el local" ros de olano, 12
fixe: 932174600
qualsevol carrer mira totes les bicis, seguríssim que em veus
pels carrers
Bona nit
Hola em dic Lídia, tinc més de cincuanta anys i sóc travesti, perquè? quan m'en vaig enterar?....
Els reis ho saben tot, els reis ho entendran...
La Primera Comunió quin trasbals, semblava el fí del món...
Va arribar la regla, el primer noviet, tot això em va trastocar...
El primer marit em deia...
El segon...
El tercer...
Us he de confessar que us he enganyat, tornarem a comensar...
Els reis ho saben tot, els reis ho entendran...
La Primera Comunió quin trasbals, semblava el fí del món...
Va arribar la regla, el primer noviet, tot això em va trastocar...
El primer marit em deia...
El segon...
El tercer...
Us he de confessar que us he enganyat, tornarem a comensar...
Recital poètic
acompanyada per Sebas al sítar
"Passat"
La paraula record
ara, aquest precis instant...
s’ha tornat
la més important
El record del passat
és el meu present
és la realitat
manca el futur
demà que serà present
després passat
Quan les fulles
van passant
cal que les d’ahir
d’abans d’ahir
siguin boniques
com les viscudes
del principi del llibre
juntes fagin cada dia
un preciós passat
ara, aquest precis instant...
s’ha tornat
la més important
El record del passat
és el meu present
és la realitat
manca el futur
demà que serà present
després passat
Quan les fulles
van passant
cal que les d’ahir
d’abans d’ahir
siguin boniques
com les viscudes
del principi del llibre
juntes fagin cada dia
un preciós passat
"Mendigo"
Humilde, profundo, escondido
en el lugar más hondo
me siento mendigo de amor
Un segundo del tiempo
un instante de vida
una mirada en el aire
una sonrisa
mi alma mendiga
Erguida mi carne
mi cuerpo mendiga
Yacido en el suelo
con la mano extendida
mi corazón mendiga
Sueños
en soledad pensamientos
mi mente mendiga
Ternura, comprensión
pasión, ilusión
mendigo de amor
seguiré pidiendo
todos los instantes
seguiré llenando mi vida
en el lugar más hondo
me siento mendigo de amor
Un segundo del tiempo
un instante de vida
una mirada en el aire
una sonrisa
mi alma mendiga
Erguida mi carne
mi cuerpo mendiga
Yacido en el suelo
con la mano extendida
mi corazón mendiga
Sueños
en soledad pensamientos
mi mente mendiga
Ternura, comprensión
pasión, ilusión
mendigo de amor
seguiré pidiendo
todos los instantes
seguiré llenando mi vida
"Fugir"
Fuig el sentit
tancats els ulls
escapa la vida
pels camins de la son
Sospesar, centrar idees
per res serveix soterrar les pors
Fugir, fugir de la realitat
amagar-se com un nen
el cos despullat
i tapar-se el cap
amb el mocador de l’àvia
suau i brillant
Tot és bónic sota la seda
recollit per la foscor
d’aquell joc d’abans
Tot és millor quan dorms
s’en van els problemes
tanques els ulls
viatges i viatges amb el cap tapat
com aquell petit nen
l’àvia, el mocador de seda
i la vida per davant
tancats els ulls
escapa la vida
pels camins de la son
Sospesar, centrar idees
per res serveix soterrar les pors
Fugir, fugir de la realitat
amagar-se com un nen
el cos despullat
i tapar-se el cap
amb el mocador de l’àvia
suau i brillant
Tot és bónic sota la seda
recollit per la foscor
d’aquell joc d’abans
Tot és millor quan dorms
s’en van els problemes
tanques els ulls
viatges i viatges amb el cap tapat
com aquell petit nen
l’àvia, el mocador de seda
i la vida per davant
IMAGINA'T
Imagina’t que no tinguessim res
res de res
cap lligam, cap deure
el vent i els somnis
obren la porta d’un futur lliure
sense cap camí marcat
Imagina’t despertar els dos junts
sense saber res de res
només que estem plegats
un demà buit d’obligacions
només plé d’amor l’un per l’altre
Imagina’t tot
sense tindre res de res
vessar el cor, perque està plé
molt plé d’esperança
Imagina’t que passat demà
tornar a despertar
i l’altre i l’altre
tornar a despertar altra vegada
sense res , sense cap cami marcat
però encara estem junts
amb el cor plé, sense lligams
sense obligacions
Junts amb el cor plé
d’amor i d’esperança
res de res
cap lligam, cap deure
el vent i els somnis
obren la porta d’un futur lliure
sense cap camí marcat
Imagina’t despertar els dos junts
sense saber res de res
només que estem plegats
un demà buit d’obligacions
només plé d’amor l’un per l’altre
Imagina’t tot
sense tindre res de res
vessar el cor, perque està plé
molt plé d’esperança
Imagina’t que passat demà
tornar a despertar
i l’altre i l’altre
tornar a despertar altra vegada
sense res , sense cap cami marcat
però encara estem junts
amb el cor plé, sense lligams
sense obligacions
Junts amb el cor plé
d’amor i d’esperança
AMOR I ESPERANÇA
LA HABANA
VIATGE A LA HUMILITAT
CUBA Playa Panchita, primer de desembre de dos mil set
Sota d’una mosquitera, d’un cotxe a sota d’una mosquitera, em sento una princesa, però no és un conte de fades, potser si que sigui un somni, traspassar la frontera dels codis, del context, les barreres que existeixen a les societats que impedeixen comunicar-se.
Hi obert els ulls, hi recordat, jo agafava un cotxe “un rutero” amb cinc persones més del país, davant meu i d’esquena, un noi mulato, cepat amb una camisa molt caribenya, una bossa i un sac mig plé, al pujar ell es posa davant, quan li veig la cara, té uns ulls preciosos, quan riu se li fa un clotet al costat, anem seguint el viatge, jo no sé on vaig, només sé que avui vull acabar, vull dormir a Corralillo, d’aquells pensaments, passo al present, obro els ulls i estic a un llit gran amb una mosquitera quadrada que tapa els quatre costats i em sento una reina perquè en Silvio m’acaba de portar un cafè al llit i quan amb somriu donant-me el bon dia, veig el seu clotet al costat, els ulls li brillen, les seves mans són fortes hi han treballat molt malgrat que és molt jove, aquí només hi ha amor, dins la seva família que són un encant es respira amor, és el meu viatge a la humilitat, veure com una societat d’aquest món tant malurat, viuen amb tota naturalitat les sensacions, els sentiments, les necessitats, a cops quan parlen entre ells no els entenc gaire o quasi gens, mirant com s’expressen en tinc prou, els seus ulls parlen, tots ells són un llenguatge, francs, oberts, no hi ha res per amagar, prenen la vida com ve, amb una humilitat preciosa, que al mateix temps, està plena del convenciment profund dels valors humans que tenen i que defensen amb lluita diària, per la família, pels seus, per la felicitat que no els hi ve regalada, neix al precís moment que accepten les seves dificultats i decideixen resoldre tots els impediments amb alegria, amb amor, sense rancúnies.
Un quan ha nascut dintre una societat capitalista, consumista cau dintre un pou d’avarícia, que mai en te prou, que sempre necessita coses, no te fi.
Un es pensa que la felicitat està aquí, en tindre moltes, moltes coses, dona igual les que siguin, el cas és tindre, és una carrera sens meta, sens fi, una carrera que no porta a cap lloc i menys a la felicitat.
Un quan està envoltat de tants i tants bens materials, només li queda obrir una finestra i abocar-ho tot, quedar-se sense res, per tornar a començar i així d’aquesta manera i amb molta humilitat, tornar a intentar viure per veure si ha après quelcom, per veure si ha après que aquest camí, el del consumisme, és errat.
Sota d’una mosquitera, d’un cotxe a sota d’una mosquitera, em sento una princesa, però no és un conte de fades, potser si que sigui un somni, traspassar la frontera dels codis, del context, les barreres que existeixen a les societats que impedeixen comunicar-se.
Hi obert els ulls, hi recordat, jo agafava un cotxe “un rutero” amb cinc persones més del país, davant meu i d’esquena, un noi mulato, cepat amb una camisa molt caribenya, una bossa i un sac mig plé, al pujar ell es posa davant, quan li veig la cara, té uns ulls preciosos, quan riu se li fa un clotet al costat, anem seguint el viatge, jo no sé on vaig, només sé que avui vull acabar, vull dormir a Corralillo, d’aquells pensaments, passo al present, obro els ulls i estic a un llit gran amb una mosquitera quadrada que tapa els quatre costats i em sento una reina perquè en Silvio m’acaba de portar un cafè al llit i quan amb somriu donant-me el bon dia, veig el seu clotet al costat, els ulls li brillen, les seves mans són fortes hi han treballat molt malgrat que és molt jove, aquí només hi ha amor, dins la seva família que són un encant es respira amor, és el meu viatge a la humilitat, veure com una societat d’aquest món tant malurat, viuen amb tota naturalitat les sensacions, els sentiments, les necessitats, a cops quan parlen entre ells no els entenc gaire o quasi gens, mirant com s’expressen en tinc prou, els seus ulls parlen, tots ells són un llenguatge, francs, oberts, no hi ha res per amagar, prenen la vida com ve, amb una humilitat preciosa, que al mateix temps, està plena del convenciment profund dels valors humans que tenen i que defensen amb lluita diària, per la família, pels seus, per la felicitat que no els hi ve regalada, neix al precís moment que accepten les seves dificultats i decideixen resoldre tots els impediments amb alegria, amb amor, sense rancúnies.
Un quan ha nascut dintre una societat capitalista, consumista cau dintre un pou d’avarícia, que mai en te prou, que sempre necessita coses, no te fi.
Un es pensa que la felicitat està aquí, en tindre moltes, moltes coses, dona igual les que siguin, el cas és tindre, és una carrera sens meta, sens fi, una carrera que no porta a cap lloc i menys a la felicitat.
Un quan està envoltat de tants i tants bens materials, només li queda obrir una finestra i abocar-ho tot, quedar-se sense res, per tornar a començar i així d’aquesta manera i amb molta humilitat, tornar a intentar viure per veure si ha après quelcom, per veure si ha après que aquest camí, el del consumisme, és errat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario