"mamacíta, soy cubano"
"ilusión"
"qué bombón" 
"felicidades mi amor, ya eres una mujer"
El 19 de novembre vaig agafar un avió per viatjar cap a Cuba, amb la intenció de quedar-mi fins just el darrer día del any 2007, i abans de anar-hi sempre deia, la meva vida serà un abans i un després d'aquesta aventura.
Així ha estat, tot és diferent, ha estat una delícia, recorre Cuba amb motxila i a peu, "en botella" "palestina"
Fa dos mesos que he tornat, però el meu pensament, el meu cor, s'ha quedat a aquesta illa única al món, única pels seus habitants, els cubans.
Hi tornat a reviure la meva adolescència, com quan tenia quinze anys, no tan sols per trobar un nou amor, que això ajuda, també per cada una de les il·lusions que tenen els cubans.
"Ves papito ya esta arreglado"
La societat cubana és tant franca, tant oberta, tenen dintre seu aquest preciós orgull d'estimar la seva terra, una societat que s'ajuda, que es preocupa pels seus veins.
Son capaços després d'estar cinq hores esperant a un "punto de recogida" de qualsevol carretera per tornar a casa seva i fer el viatge del temps que manca a un furgó, cantant salsa, tocant percusió amb qualsevol cosa que aquell moment sigui a l'abast, i a damunt respetant al del costat.
Quan agafo el metro al matí, o a la tarda, no escolto ningú que canti, ni tant sols que estigui content.
Aquesta fotogràfia, més amunt d'aquestes nenes vestides de blanc, és la festa "de quince" cap nena de Cuba li manca aquesta festa, de que neix, la seva família recull "pesos" per celebrar-la.
Aquets cubans, es refresquen amb guarapo, et posen un got de vidre plé fins dalt per quatre pesos cubans i a seguir la vida. Ells en diuen "guarachar" Ja tinc un altre passatge per Cuba
torno a Playa Panchita, a ballar a veure cervessa i ron, a banyar-me a les aigues termals amb zofre, a................. sobretot ser feliç, amb la senzillesa de no tindre res i poder gaudir del amor.
